Volem agrair, en primer lloc, a Nou Barris LGBTI haver organitzat aquest acte en moments tan confosos i contradictoris i per donar-nos veu per poder fer-ho.
…
Qui ens anava a dir el dia que van tancar les escoles, dos dies abans del confinament i mentre pensàvem que seria la xarxa i quines necessitats hauria de cobrir, que estaríem on som ara.
Un cop passada la part més dura de la crisi sanitària, la vulnerabilitat de les ja sempre vulnerables és més accentuada, i això no és cap sorpresa. L’estat, el capitalisme de facto, va prendre les mesures que protegien els seus privilegis i interessos per tal que la en “nova normalitat” el vent bufès de cara i tot fes olor a CAPITAL.
“Sort dels governs progressistes”
…
Durant aquest temps, hem vist reiteradament les institucions inactives, incapaces de reaccionar davant la crisi social. Hem observat com el seu orgull impedia reconèixer la tasca de les xarxes de suport i com feien intents per burocratitzar-les mentre no escoltaven les nostres demandes. I actualment, veiem com intenten blanquejar-se, copant els espais de solidaritat veïnal i inflant a promeses de subvencions a “determinades” xarxes. “Ens en sortirem” ens deien mentre l’amenaça de sancions planava constantment sobre les espatlles de les voluntàries.
Però vam teixir solidaritat, amb les persones de risc, amb les que han compartit el seu temps de confinament amb la soledat, les afectades i també les prudents i atemorides. Ho vàrem fer sense dubtar, per que la solidaritat se’ns mostra de moltes maneres, amb les xarxes de suport mutu visibles i les anònimes, l’acció individual i la del grup, gràcies a les voluntàries,… i a les teixidores. També s’ha fet suport mutu amb els més de quatre mil àpats que ens ha proporcionat Nutrició Sense Fronteres i que s’han distribuit entre diferents xarxes del districte, i amb les delícies que va cuinar l’ateneu popular de 9 barris, amb els comitès de vaga de lloguers, amb el suport educatiu i les aportacions individuals que ens han permès elaborar i repartir centenars de cistelles d’aliments al REBOST POPULAR de les xarxes de suport de nou barris.
…
Tot i aixì sabem que fem assistencialisme d’urgència, i que les sobiranies es guanyen amb lluita i esforç, entre totes. Que el que veiem ara són les conseqüències del liberalisme i de deixar la vida fora del centre. i que per això, destapar les misèries del sistema és fer política al cap i a la fi, encara q vagi vestida d’aquest assistencialisme. Per que atendre les mancances de les famílies dels nostres barris no és solidaritat, és una obligació en moments de crisi. I organitzar-nos per la lluita serà el resultat.
…
Avui i demà orgull de classe!