Les xarxes de suport veïnal vam néixer com a eina de resposta ràpida interveïnal, com a suport i com a mesura d’autoorganització per fer front a la crisi de la COVID-19. L’objectiu principal d’entrada era el de poder ajudar a aquelles veïnes que per diferents circumstàncies es veiessin obligades a quedar-se a casa, i suplir les necessitats que els hi poguessin sorgir com anar a la farmàcia o anar al supermercat. La idea era promoure l’autoorganització veïnal per fer-ho d’una manera segura i eficaç i poder ser rigoroses a l’hora de vetllar per la seguretat de totes.
Però darrerament ens estem trobant amb situacions que sobrepassen el que nosaltres hauríem d’assumir; les xarxes estem al costat de serveis públics desbordats, al costat de la sanitat, dels centres de salut, dels serveis socials; i d’entitats que aquests dies no arriben a on voldrien arribar, entitats com Càritas, els amics de la gent gran… Tot això mentre als mitjans l’alcaldessa de Barcelona es dedica a fer propaganda de què no s’ha desatès a ningú en aquesta primera quinzena de confinament.
Les voluntàries de la xarxa s’exposen cada dia a les sancions econòmiques i amenaces dels cossos policials enviats per unes institucions que no estan sabent estar a l’altura de la situació. Mentre interior promou i recomana l’ús d’un certificat, els mossos aturen a les nostres voluntàries i en fan burla dient que això no serveix per a res. Molts comerços i molta gent gran no confien en les xarxes per les estafes de qui vol treure profit de la gravetat de la situació, mentre tenim un estat policial desplegat als carrers incapaç de fer una gestió adequada.
Tot són obstacles a una tasca que neix de bones intencions i de les cures què creiem tan necessàries, obstacles de les institucions i partits, que romanen a casa i no pel confinament, sinó per la seva manifesta incapacitat en la gestió humanitària. Traves a la solidaritat, identificacions arbitràries, persecució a la solidaritat dels manters que teixeixen mascaretes per als hospitals, pressió a les farmàcies del districte… Mentre no aporten res, i llauren la misèria del demà que alimentarà els estómacs financers.
Per això exigim que l’Ajuntament de Barcelona reconegui, faciliti i acrediti la tasca de les xarxes, de les entitats veïnals que ara ens hem ajuntat sota aquest nom per de nou, salvar a les nostres veïnes davant de l’abandonament total de les institucions. Un cop més queda demostrat que sols el poble salva el poble, i és qui està assumint les tasques que les institucions no són capaces.