A mitjans d’abril, més d’un mes després de l’inici del confinament i de l’estat d’alarma, l’Ajuntament de Barcelona va presentar a les diferents xarxes veïnals de suport mutu un model de Certificat de Mobilitat per aquelles voluntàries de les xarxes que estan fent tasques que requereixen desplaçaments a la via pública.
El certificat esmentat, no només arriba tard, sinó que està plantejat des d’una lògica burocràtica i caduca, força deslligada i inconnexa a les realitats quotidianes de les xarxes de suport. Les xarxes de suport no ens hem creat per la burocràcia ni per assumir dinàmiques de secretaria. Actuem sobre la realitat, mentre veiem com dia a dia creixen exponencialment la falta de recursos i les necessitats d’aquelles veïnes més vulnerables.
Som aquí per incidir en pal·liar els efectes devastadors d’aquesta crisi amb llaços de solidaritat i suport mutu. Pretendre decidir sobre la feina de les xarxes, sense les xarxes, és un error garrafal. No som objectes sobre el què fer política, som subjectes actius amb potestat de presa de decisions. Les xarxes de suport som autoorganitzavió veïnal i poder popular.
En relació al certificat esmentat i al rol de les administracions en l’actual escenari de crisis mundial per la pandèmia de la Covi19, compartim algunes reflexions:
- Retallar en sanitat pública mata, és requerit un sistema públic dotat de recursos i personal suficient per atendre les necessitats socials i sanitàries, garant dels drets fonamentals, així com dels drets laborals. Les administracions hi tenen responsabilitat pública.
- La crisis sanitària ha generat una emergència socioeconòmica que posa de manifest les desigualtats i que està atemptant directament les condicions de vida de la classe treballadora. Denunciem que mentre les administracions fan polítiques públiques insuficients, serveis socials deriven necessitats a diferents xarxes de suport mutu. Amb engrunes no es poden solventar problemes estructurals i de nou les administracions tenen responsabilitat en garantir unes condicions de vida dignes.
Destaquem la manca de comprensió en la gestió i el plantejament de les administracions (Ajuntament de Barcelona) en pretendre absorbir, atribuir i presentar la feina de les xarxes de suport mutu sota lògiques burocràtiques i administratives, intentant allunyant-la del paper d’empoderament popular que tant espanta o atemoreix a stablishment. Quan desde l’organització popular s’han d’assumir, en gran mesura, tasques assistencialistes s’evidencia que el règim i l’oligarquia financera no volen ni pretenen cubrir les necessitats bàsiques de la classe treballadora i els sectors populars. En pro de l’autogestió i el suport mutu: sols el poble salva el poble!